La rumba catalana és un estil musical originari de la comunitat gitana de Barcelona.
A finals dels anys cinquanta es forma el nucli originari que donarà lloc a la Rumba Catalana.
Serà la família González, de Gràcia, amb l’oncle Polla, l’oncle Mero i sobretot, Antonio González El «Pescaílla», qui donarà forma a una manera de fer que utilitza la base rítmica creada pel ventilador (la mà percuteix la caixa de la guitarra alhora que toca les cordes, el seu ritme furor i més distintiu) i el martell (tècnica d’execució amb el bongo).
La Rumba Catalana, que s’ha anat forjant en festes gitanes, en rotllanes rítmiques, adopta amb els germans González la forma de cançó, i així pot ser interpretada per a un públic més ampli que el de les festes particulars improvisades. És també molt important el fet que aquests patrons rítmics poden aplicar-se temes d’altres estils, i ésser executats per rumba.
Sorgirà a poc a poc un planter d’artistes, generalment gitanos, i un públic interessat en aquesta ona musical. Chango, el Linus, el Huesos, la Marelu… Però serà Peret, gitano de Mataró, qui aconseguirà saltar dels ambients més estrictament rumberos i arribar al gran públic, en una època d’expansió de la indústria discogràfica a l’Estat Espanyol. El triomf comercial de Peret arrossegarà alguns artistes més: Los Amaya, Rumba Tres…
A partir dels anys setanta, l’evolució de la nostra societat va posar la «rumba catalana» en una difícil tessitura: malgrat ésser un producte sorgit i arrelat en barris populars i catalans -com Gràcia, Hostafrancs o el carrer de la Cera-, el règim dictatorial del general Franco intenta imposar la seva visió feixista de nació unitària, englobant la rumba catalana dins del flamenc i la copla espanyola.
Musicalment, el «boom» comercial n’havia empobrit el desenvolupament artístic , el públic disminuïa i l’ambient rumbero començava a patir-ho.
En aquesta situació, s’ha de remarcar el paper a la ciutat de dos músics de talla: Mario Fernandez «Mayito» i Xavier Patricio Gato Pérez.
Fernandez «Mayito», cubà, havia estat ja pianista de la banda de Rafael Cortijo i de Tito Rodríguez, destacat intèrpret de salsa. Va residir i treballar a Nova York abans de venir a viure a Barcelona. Un cop aquí, formarà la banda Salsa Gitana amb gitanos de Gràcia (família Abellán), i amb la presència de Ricard Tarragona i Manel González «Patata», nebot de «El Pescadilla». En el treball de «Salsa Gitana» es pot apreciar a la perfecció la presència de patrons musicals caribenys en el piano de «Mayito», barrejats amb tota naturalitat amb les entonacions calós de Gràcia. Aquesta base rítmica, ja establerta pels germans González, es farà permanent en la Rumba Catalana.
Gato Pérez aporta un element inesperat a la Rumba Catalana. Músic amant i coneixedor de diversos estils (folklore argentí, jazz-rock,pop…) serà l’autor d’alguns temes memorables que demostraran sense dubte que els patrons de Rumba poden ser aplicats a la narració d’històries, a les reflexions existencials. En definitiva, dignificarà l’estil i l’hi donarà carta de naturalesa.
Però el «boom» comercial no es repetirà: Peret es tancarà en la prèdica de l’evangelisme, el «Pescaílla» viurà a Madrid a l’ombra de Lola Flores i s’hi afegirà el tancament de locals tan significatius com el Petxina, el Tabú, etc.
El «Gato» Pèrez, que als primers tres discos va obtenir un cert èxit, no aconsegueix mantenir-lo en els següents, marcat vitalment per la seva malaltia cardiovascular. Malgrat aquest era de decadència, en la dècada de 1980 sorgiren dues bandes molt significatives Chipeni Les Estrelles de Gràcia.
Els Jocs Olímpics del 92 van significar una revifalla de la Barcelona rumbera. La rumba catalana va tornar a l’escena mediàtica gràcies a una clara aposta institucional. L’objectiu era reivindicar un signe d’identitat català que servís alhora per integrar els nous catalans arribats principalment de les províncies del sud d’Espanya. La cançó Amics per sempre i la versió en clau de rumba de l’All My Loving dels The Beatles que van interpretar Los Manolos a la cerimònia de clausura dels Jocs, va representar un cop d’efecte per a la nova rumba catalana. Peret també interpretà la cançó dedicada a la ciutat de Barcelona, Gitana hechicera.